Què és

n05_ario-wibisono2

 Existeixen moltes definicions per Musicoteràpia, formulades per les associacions oficials i per  Musicoterapeutes que han contribuït a la recerca i al desenvolupament d’aquesta disciplina, creant  models específics i mètodes de treball.

 

 

 

 

 

Segons la WFMT: 

“La musicoteràpia és la utilització de la música i/ o dels seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per un musicoterapeuta qualificat, amb un pacient o grup, en el procés dissenyat per facilitar i promoure la comunicació, relació, aprenentatge, mobilitat, expressió, organització i altres objectius terapèutics  rellevants, amb la finalitat d’ aconseguir canvis i satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives.”

Federació Mundial de Musicoteràpia (WFMT), 2011

 

Quan parlem de Musicoteràpia fem referència a un mètode científic relacionat amb disciplines de la música (psicologia de la música, biologia del so, educació musical) i de les ciències de la salut (psicologia, medicina, neurologia, psicologia evolutiva, teràpia del parla etc.).

 

La música és una de les eines que utilitza un Musicoterapeuta, per quan els seus beneficis estan àmpliament reconeguts en diferents aspectes de l’esser humà: cognitius, emocionals, relacionals i psicològics. No obstant això aquests efectes positius per si mateixos no són suficients. Per definir-se com Musicoteràpia han de coexistir quatre elements fonamentals: un vincle terapeuta-pacient, un procés terapèutic, uns objectius terapèutics i un musicoterapeuta qualificat.

 

La mirada del terapeuta no es fixa mai en la qualitat estètica  de la producció sonora, més aviat fa servir aquesta última per entrar en contacte amb el pacient, obrir canals de comunicació i promoure el canvi.

 

En Musicoteràpia la producció musical no té un fi estètic, més aviat és una eina que s’ utilitza per aconseguir objectius terapèutics.